L'Ajuntament de Barcelona afronta una “setmana calenta” marcada per les protestes veïnals

La massificació turística i l'especulació immobiliària fan créixer l'animadversió cap a la “Marca Barcelona”

Dilluns es van llençar escombraries als antiavalots de les UPAS que s'havien desplegat per defensar la seu del Districte de Gràcia

Sergi Pujolar

MARC RUDE

28/02/2015

El nou Pla de gestió dels espais protegits oblida compromisos pendents en matèria de conservació

L'oposició popular contra les polítiques turístiques i urbanístiques de l'Ajuntament s'estén per la ciutat, pocs mesos abans de les municipals. A cada barri, la lluita pren un perfil diferent, però els problemes es repeteixen. Les molèsties causades per les masses de turistes, un urbanisme pensat més per al visitant que pel veïnat i l'escalada dels preus de l'habitatge als barris més afectats acaben amb la paciència de moltes barcelonines, que es rebel·len contra una “ciutat aparador” que ja no senten seva.

Vallcarca, un barri que es resisteix a l'extermini

Cada cop en queda menys, de Vallcarca. Ja fa quasi una dècada que els plans urbanístics de l'Ajuntament operats mitjançant la societat municipal Barcelona Gestió Urbanística (Bagursa) i vinculats a les activitats de la constructora Núñez i Navarro -propietària de bona part del sòl vallcarquí- devoren a poc a poc la zona. Enderrocs successius han convertit els voltants de l'Avinguda de Vallcarca en un escenari semidesèrtic. La terra batuda dels solars és omnipresent. Davant d'aquesta panoràmica, el veïnat s'organitza i resisteix per salvar de les excavadores el que queda de barri.

Protesta davant de la casa desallotjada al carrer Argentera de Vallcarca / Sergi Pujolar

Al carrer Argentera número 24, una vella caseta de dues plantes s'aixeca, ara tota sola, al mig d'un descampat. És propietat de l'Ajuntament, que la va adquirir en una permuta, en el marc del pla urbanístic. L'edifici, que el veïnat reivindica pel seu valor patrimonial i vol convertir en un espai social per al barri, de moment no tenia prevista data d'enderroc. Però, el 14 de gener, operaris de l'Ajuntament van entrar a l'immoble, el van tapiar i en van rebentar el sostre per un suposat “error de coordinació”, justament el dia en què la persona que habitava la finca entregava les claus al govern municipal.

La setmana passada, un grup de joves vallcarquines, amb el suport de diversos col·lectius i associacions del barri, van okupar la casa d'Argentera. Aquest dissabte, dia 21, es va obrir l'espai i van començar-s'hi les feines de rehabilitació. Diumenge, el barri celebrà unes jornades participatives a la plaça Farigola. Les veïnes van instal·lar jocs infantils i una font a la plaça, i van plantar-hi flors. Amb l'autogestió donen resposta a la manca d'espais comuns; les veïnes cultiven també un hort urbà que ha rebrotat la vida a un altre dels solars propers.

Amb l'autogestió donen resposta a la manca d'espais comuns; les veïnes cultiven també un hort urbà que ha rebrotat la vida a un altre dels solars propers

Dilluns a primera hora de la tarda, un dispositiu format per una trentena d'antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS) procedia a desallotjar l'espai, a l'interior del qual hi havia dues persones. La notícia va córrer ràpidament i, poca estona després, una setantena de persones es concentraven davant el cordó que van formar els agents davant la porta de la casa. Es van viure alguns moments de tensió quan un policia va empentar una noia; a part d'això, el conflicte no va escalar més enllà dels intercanvis verbals. Les manifestants van interpel·lar els agents, l'operari que acompanyava la comitiva desnonadora, a qui van demanar que no col·laborés “tu no ets com aquests -referint-se als policies” i el cap de projectes de serveis municipals encarregat de firmar l'ordre, José Luis Velasco Cordieri, que fou reconegut per diverses veïnes, tot i amagar-se rere el marc de la porta amb el rostre ocult per una braga. Un cop finalitzat el desallotjament, les concentrades van desplaçar-se en manifestació fins a la plaça de la vila de Gràcia, on van llençar escombraries al contingent d'antiavalots de les UPAS que s'hi havia desplegat per defensar la seu del Districte.

Tensió a l'audiència pública sobre el model turístic

Dimarts a la tarda, la biblioteca de la plaça Lesseps, situada entre els barris de Gràcia i Vallcarca, va acollir una audiència pública de l'Ajuntament sobre el model turístic de la ciutat, impulsada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Inicialment estava prevista la presència de l'alcalde, però, davant la previsió de protestes veïnals, Trias va fer-se enrere.

Xavier Trias havia d'assistir a l'audiència pública sobre turisme, però es va fer enrere davant de les protestes veïnals / Heura Molina

A dos quarts de set de la tarda, prop d'un centenar de persones fan cua a la porta de la biblioteca, mentre l'organització de l'acte, un parell d'agents de la Guàrdia Urbana i el guàrdia de seguretat en controlen els accessos. Dues furgonetes de la BRIMO estan apostades en un carrer proper. Comencen a arribar col·lectius de Gràcia i Vallcarca, que despleguen pancartes de protesta contra la massificació turística, l'especulació i els enderrocs. De sobte, se sent un gran rebombori de xiulets i trompetes. Una columna arribada de Ciutat Vella, formada per mig centenar de persones, surt de la boca de metro armada amb xiulets, trompetes, megàfons, una pancarta que posa “no som un parc temàtic” i una altra que demana l'abolició dels pisos turístics.

La vintena de veïnes i veïns que han vingut des de la Barceloneta, vestits amb samarretes grogues, són el grup que es fa sentir més. “Som un barri obrer i ho serem! Fora pisos turístics!” -ressona al megàfon la veu d'en Sebas, que denuncia la problemàtica que suposen aquests negocis; n'hi ha més de mil a la Barceloneta, la majoria dels quals funcionen clandestinament: “No podem descansar ni viure al nostre barri”, denuncia l'activista. “Volem que els pisos es lloguin a gent necessitada -hi ha gent del barri que dorm el carrer- i no a turistes que vénen a emborratxar-se”, afegeix Nicolás, també veí de la Barceloneta.

“Volem que els pisos es lloguin a gent necessitada -hi ha gent del barri que dorm el carrer- i no a turistes que vénen a emborratxar-se”

Molta afluència també des de la vila de Gràcia, una altra de les zones de la ciutat més afectades per la massificació turística. “Estem fartes de treballar en bars servint copes als turistes burgesos”, -es queixa una jove veïna. L'obertura de cada cop més hotels, hostels i pisos turístics genera un fort rebuig a Gràcia, en què el preu de l'habitatge s'enfila sense aturador. “El problema és que molta gent s'aprofita del problema”, comenta l'Ibai, que treballa al barri, “amb el rotllo aquest del Airbnb i el coachsurfing mercantilitzat, tinc amics que s'han pagat el lloguer del pis de tot l'any rellogant-lo a turistes durant l'estiu, a 1000 euros per una setmana”.

La gent de Vallcarca enarbora una pancarta on diu “qui sembra la runa, recull la ràbia”. L'Artur, de l'Assemblea de Joves vallcarquina, explica que, més que el turisme, la problemàtica local rau en el fet que “l'Ajuntament està destruint Vallcarca. És desolador veure com desapareix tot un barri. El procés d'especulació va començar els anys 70, des de llavors van deixar que tot es degradés: no concedien permisos d'obres per accelerar el deteriorament dels edificis”. Ara, mig Vallcarca és un solar.

La cua per entrar a la biblioteca suma ja més de 200 persones. D'altres no tenen intenció d'entrar i protesten pels voltants; veïnes de Ciutat Vella protagonitzen una performance hilarant. Al principi de la fila, personalitats de partits polítics de l'oposició i un grup pro-turístic que es fa anomenar els “amfitrions”; terme referit a la gent que fa negoci rellogant habitacions turístiques al seu propi habitatge.

També esperen per entrar membres de les associacions veïnals. Reme Gómez, de l'Associació de Veïns i Veïnes del barri Gòtic, no té gaire clar que l'Ajuntament escolti les reivindicacions crítiques: “totes les opcions que hem proposat han estat menyspreades pel govern municipal”, comenta Gómez, que expressa que “Barcelona s'està morint. A Ciutat Vella, es perd el comerç tradicional, els carrers estan totalment massificats... ens van expulsant de diferents maneres. El Districte perd habitants any rere any”.

Quasi la meitat de la cua es queda sense poder accedir a l'auditori, ja que l'organització indica que l'aforament és complet. La premsa sí que pot passar, entrem. La sala, amb capacitat per unes 200 persones està, en efecte, plena a vessar. Hi ha molta gent, però, que no estava a la cua. Són representants municipals i empresaris del sector hoteler, a jutjar pels vestits i les acreditacions que alguns porten al coll. Han entrat a part, per la porta de darrere.

A l'escenari, una taula amb quatre homes -tots ells amb corbata- i una dona. Són alts càrrecs de l'Ajuntament, entre ells el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, i la segona tinent, Sònia Recasens. A les primeres files, els empresaris i els “amfitrions”, darrere, les associacions veïnals i els polítics de l'oposició i, al final de tot, unes quantes activistes de la Barceloneta, amb la samarreta groga. Als laterals, nombrosos periodistes i mitja dotzena de càmeres de televisió.

Sònia Recasens és l'encarregada de presentar un power point ple de coloraines i gràfiques, que acompanya d'una apologètica del model turístic barceloní. Les lloes més entusiastes són contestades amb comentaris despectius per part d'alguns activistes del fons de la sala, que les primeres files responen amb un “xxxxt” condemnatori. Recasens reconeix que el turisme comporta certes “externalitats negatives”, insignificants, segons ella, al costat de les seves virtuts. Deixa anar una pluja de xifres, de les quals ens quedem amb una: 27 milions de turistes visiten Barcelona cada any. Recasens excedeix el temps reservat al seu parlament, que continua malgrat que els seus companys de taula l'avisen diverses vegades.

Moltes persones es van quedar sense poder accedir a l'audiència pública sobre turisme per falta d'espai / Heura Molina

Tot seguit puja al faristol Lluís Rabell, portaveu de la FAVB, que comença el parlament agraint al govern municipal el fet d'haver accedit a la proposta de la federació veïnal de celebrar l'audiència, encara que lamenta l'absència de l'alcalde. Rabell fa un discurs ambigu, que tendeix, però, a una visió més aviat crítica del model turístic. Avisa del “risc del turisme com a vector de dinàmiques especulatives que augmenten la desigualtat”, i cita els exemples del Pla Paral·lel o la Marina Port Vell. El portaveu proposa revertir íntegrament la taxa turística en millorar la qualitat de vida dels veïns -i no en fer més promoció- i establir una moratòria en la concessió de noves llicències hoteleres. El discurs no agrada a les primeres files, és rebut amb aplaudiments al sector de l' oposició i amb escepticisme per part de la gent asseguda al final de l'auditori.

El discurs es fa llarg. Un company ens comenta que, a fora, estan tallant l'Avinguda de Vallcarca, i anem cap allà. Agents de les UPAS s'han desplegat pel vestíbul de la biblioteca i en bloquegen tots els accessos. Fem una volta pel perímetre de l'edifici: el carrer del darrere, on hi ha la porta d'emergència, està vigilat per policies de paisà i vehicles de la Guàrdia Urbana i els Mossos. També hi ha un Audi A6 mal aparcat. Vet aquí per on han entrat els de les primeres files. La gent va marxant, excepte el grup de la Barceloneta, que espera amb consignes i xiulets que s'acabi l'acte i en surtin els seus companys.

Gràcia convoca les veïnes per fer front a la proliferació d'hotels

El dissabte 28, a quarts de set de la tarda, el barri es manifestarà contra la massificació turística i els perjudicis que comporta a la Vila.

8.100 places turístiques, l'equivalent a 9 illes de l'Eixample. 2.121 veïnes menys que les que hi havia el 2012. Un increment del preu de l'habitatge de 246 euros per metre quadrat en dos anys. Per a la Plataforma Gràcia cap a on vas?, i l'Assemblea de la Vila de Gràcia, la relació entre aquestes xifres és clara. Malgrat que el Districte, capitanejat per la convergent Maite Fandos, assegurava a les veïnes que no donaria més llicències d'hotels, mitja dotzena de nous projectes hotelers tiren endavant igualment. El més sonat és el de l'edifici del Deutsche Bank, situat a la confluència entre la Diagonal, Còrsega i Gran de Gràcia, que ha estat adquirit pel fons d'inversió internacional KKH, amb seu a Luxemburg, per tal de fer-hi un hotel de súper-luxe. El projecte, aprovat per l'Ajuntament de CiU amb el suport del PP i l'abstenció d'ERC, preveu afegir a l'immoble diverses plantes més, fins a construir una torre de gairebé cent metres d'alçada. KKH també vol adquirir dues finques més, una d'elles propietat dels Lluïsos de Gràcia, tradicional entitat gracienca que podria guanyar un milió d'euros si accepta l'oferta del fons transnacional.

“L'Ajuntament vol incentivar el turisme sense límits i convertir cada racó de la ciutat en un producte en venda”, afirmen les entitats convocants. “El turisme massificat, a més de generar problemes de convivència, encareix el cost de la vida, fent augmentar el preu de l'habitatge i els productes de primera necessitat, perquè el comerç de proximitat ha de tancar. La pitjor conseqüència, però, és l'expulsió del veïnat cap a barris més perifèrics, deixant les zones cèntriques, les més rendibles, al negoci urbanístic i immobiliari”. Gràcia on Vas i l'Assemblea de la Vila expressen que “volem barris on la vida del veïnat sigui més important que els interessos econòmics, amb habitatge accessible, espais públics no privatitzats i una activitat econòmica diversificada i local”. Aquest dissabte 28, a les 18.30, una manifestació sortirà de Jardinets per exigir que s'aturi la construcció de nous hotels i “en defensa del barri que volem”: “si estimes el barri, estàs convocada”, conclou el fulletó.